Durant anys, moltes de les històries, concerts i investigacions que han aparegut al blog de La Primitiva han portat la seua firma. Però darrere de cada article hi ha una persona que, des de la discreció i la constància, ha dedicat una part important del seu temps a conservar i divulgar la història de la nostra banda i de la música de les nostres comarques.
M. Boyero. Músic, cronista i investigador, Pablo acumula dècades de vivències vinculades a La Vella. Els seus inicis a la banda es remunten a principis dels anys vuitanta, quan amb només deu anys va començar les classes de solfeig. Va ser el seu oncle, soci d’Apolo, qui va suggerir als seus pares que apuntaren tant a ell com al seu germà. Aquella era una altra Primitiva, ubicada encara a la Plaça d’Espanya i molt diferent de la que coneixem hui.
Recorda una banda formada pràcticament només per homes, que als seus ulls de xiquet semblaven tots molt majors. Amb el pas dels anys, ha sigut testimoni d’una transformació profunda fins a arribar a la realitat actual, molt més oberta i diversa. Entre els records d’aquella etapa destaca les classes de teoria i solfeig impartides de manera altruista per diversos membres de la banda com Enrique Abad i Eduardo Terol, avi del nostre company percussioniste Eduard. També conserva amb especial estima el seu primer concert, celebrat l’1 d’abril de 1984 a l’Explanada d’Alacant. Tot i això, reconeix entre rialles que aquell dia els nervis li van jugar una mala passada i “no va pegar ni una”.
Malgrat la seua vinculació de tota la vida amb la música, Pablo explica que la seua faceta com a investigador és relativament recent. Segons conta, va ser al voltant de l’any 2014 quan amics com Jaume Jordi Ferrando i Àngel Lluís Ferrando el van animar a qüestionar moltes de les històries que es donaven per certes. “Vaig començar a contrastar informació i a buscar documents, i això acaba convertint-se en una autèntica addicció”.
Quan parla dels compositors que més admira, no dubta a destacar els germans Camilo i Evaristo Pérez Monllor, dels quals ressalta la seua enorme capacitat creativa i la versatilitat de la seua obra; des de ballades de l'època fins poemes simfònics. Pel que fa als episodis històrics que més l’han marcat, recorda amb tristesa la polèmica generada al voltant de L’Entrà dels Moros,i la imatge que alguns sectors han donat a la nostra banda, que ens acusaven de sectaris i de no voler compartir res quan sí es respecta l'exclusivitat d'altres peces i tot per un interés purament comercial. Una peça que considera que mereix ser respectada i preservada en la seua autenticitat.
La seua vinculació amb el blog de La Primitiva va arribar de manera natural. Ja era lector habitual quan Jaume Jordi Ferrando n’era el responsable, i amb el temps va assumir ell mateix la tasca de cronista. La primera notícia que recorda haver publicat va ser la corresponent a l’acte del Cartell de Festes de l’any 2014. Durant tots aquests anys, assegura que el que més ha gaudit ha sigut la possibilitat d’aprendre constantment i de conéixer persones extraordinàries vinculades al món musical. També li ha resultat especialment gratificant comprovar com alguns músics joves de la banda mostraven interés pels articles històrics que publicava “això em feia pensar que el treball tenia sentit”.I com gràcies al recolzament de les distintes juntes directives ha tingut total llibertat de fer la seua tasca i fins i tot un llibre; Repàs de Rams.
Com tota tasca de divulgació, també ha trobat dificultats. Recorda especialment algunes controvèrsies derivades d’articles relacionats amb L’Entrà dels Moros, a l'any 2014 que es va celebrar el centenari de la peça i com algunes col·laboracions de personalitats del món de la cultura van ser negatives. Experiències que li van fer comprendre que la investigació i la divulgació han de conviure necessàriament amb la pluralitat d’opinions i la llibertat d’expressió.
Lluny de deixar de banda aquesta faceta, Pablo continua investigant i publicant treballs en les revistes de festes d'Alcoi i de Cocentaina, publicacions culturals i periòdics com El Nostre. Entre les seues aportacions més recents destaquen estudis sobre la història de La Primitiva (publicat a la revista Eines), diversos arxius musicals de Cocentaina (publicat a la revista Alberri) i juntament amb Jaume Jordi un treball i inventari en la revista Mare de Déu sobre els papers de música que conserva el Patronat sagrat Cor de Cocentaina que pertanyien al prevere Eugenio Raduán el qual era nét de Rafael Pascual, pianista i director de La Vella, que va morir en 1917.. Entre tots els descobriments, n’hi ha un que ocupa un lloc especial: la localització, per part del professor bocairentí Josep Vicent Ferre durant el Nadal de 2023, del protocol notarial de 1798 que documenta el naixement de la nostra banda. “Aquell descobriment ens permet afirmar que som una de les bandes més antigues de l’Estat espanyol”.
Quan se li pregunta pels moments més especials viscuts amb La Primitiva, destaca els concerts d’Ovidi Simfònic celebrats a Alcoi i Barcelona, projectes que defineix com a únics, emocionants i profundament significatius, un muntatge únic amb la Coral Sant Jordi de Barcelona. Però si ha de triar un record personal, es queda amb el seu nomenament com a Abanderat l’any 2018. Aquell dia, la sorpresa de veure aparéixer els seus fills vestits amb l’uniforme de La Vella el va emocionar tant que, segons reconeix, es va quedar sense paraules. Mai tindrà suficients paraules d'agraïment i estima als amics Óscar Martínez i Cristóbal Yépez, perquè gràcies a ells va ser possible organitzar-ho tot.
Definir La Primitiva en una sola paraula tampoc li costa massa. “Alcoi”. Per a ell, la banda ha de continuar representant l’equilibri entre tradició i progrés, innovant i proposant nous projectes sense perdre mai de vista el patrimoni i la història que l’han convertida en el que és hui. Després de tants anys dedicats a la música, a la investigació i a la pròpia banda, Pablo es queda amb una idea clara: La Primitiva té futur. Veu una nova generació de músics preparada, il·lusionada i amb ganes de continuar fent créixer la institució. Perquè, com ell mateix afirma, La Primitiva és la casa dels grans noms de la nostra història, però sobretot és la casa de totes aquelles persones que, dia rere dia, la mantenen viva. "El sentiment de pertinença a aquesta entitat que tenim aquesta ‘troupe de unos noventa irreductibles músicos’ que en convulsos temps amb problemas econòmics amb algunes decisions impopulars continua actiu per la bona marxa de la banda. Sóm la casa d’Amando Blanquer, de Pérez Laporta o de Juan Cantó pero hui és la casa de Tito, de Sergio, de Marisa, de Jordi, de Josep, de Fran, de Paco, de Charo, de Paula, d’Elies, d’Óscar, de Celia, de Maria o d’Enrique, entre d’altres, que sóm els que sostenim aquesta institució tant artística com econòmicament".
Més enllà dels articles, les cròniques i les investigacions, aquesta entrevista ens permet descobrir la persona que durant molts anys ha ajudat a preservar la memòria de La Primitiva. Des de la banda volem agrair a Pablo Martínez la seua dedicació, el seu treball constant i la seua estima per la nostra història. Perquè conéixer d'on venim és també una manera de construir el futur.