Història
La història de l’actual Música Primitiva Apolo d’Alcoi s’inicia el 1798 quan 10 músics que diuen estar formats en música "de cuerdas y cantado" van al notari per a constituir allò que ells anomenen una "Compañía de Música u Orquesta completa de instrumentos de ayre, Platillos, Bombo y Ferrillos" i deixar constància al mateix temps de "algunos capítulos y condiciones que les sirvan de arancel y norma, governándose por ellos"; allò que huí diríem estatuts [Arxiu Municipal d’Alcoi: Protocol Notarial de Vicente Morant, 18-03-1798, "Convenio: Joaquín García, José Cantó y otros". Sign. 1188, f. 35r–38v.].
Els dos músics que encapçalen el conveni formalitzat en la notaria són Joaquín García i José Cantó, els quals són nomenats directors i mestres d’aquella formació en el mateix acte. Amb ells s’inicien dos llinatges musicals alcoians lligats a la Primitiva que donaran en la segona meitat del s. XIX els seus membres més coneguts: Enrique José García Muní (Alcoi, 1854 – València, 1894) i Juan Cantó Francés (Alcoi, 1856 – Madrid, 1903), respectivament. [Ferrando, Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando (2024): "La primera banda de música d'Alcoi (1798)", eWalí, 6: 146-156.
No obstant la fundació formal de 1798, la primera vegada que s’anomena un formació semblant a les actuals bandes de música a Alcoi és anterior a la firma del document notarial, concretament data de 1791 quan el Consell de la Vila de Cocentaina acorda "que para la Fiesta del Señor San Hipólito que costea esta Ilustre Villa, se traiga la música del Bombo de la Villa de Alcoy, añadiendo dos violines y dos trompas" [Arxiu Històric Municipal de Cocentaina: Sessió de 14 de juliol de 1791. Consells Municipals, llibre 36.]. Seguiran altres actuacions documentades fora d’Alcoi, com la participació en les festes d’Agullent de l’any 1800.
La que hui coneixem com Primitiva, participarà cap a 1817 en la Festa de Sant Jordi de la aleshores vila d’Alcoi acompanyant als Moros de Llana, motiu pel qual la filà Llana va passar a ocupar el primer lloc del bàndol moro.
«En su principio salía con dulzaina y atambores como todas las comparsas de moros pero que por el año diez y siete contrató a la única música que había en la población, es decir á la Primitiva […]
Esta comparsa en su principio prosperó mucho tanto por los individuos que la componían, como por tener banda militar cosa rara en aquellos años, en que la filarmonía no se había estendido como hoy hasta las poblaciones más reducidas, y las músicas de fuera había pocas y costaban mucho dinero. (A l'esquerra, Francisco Cantó Botella (Alcoi, 1811-1886)
[…] y para más lujo de la comparsa, la música vistió el mismo uniforme moro de los individuos, así es que de la última del bando moro, pasó a ocupar el primer puesto. No paró todo aquí, como las demás comparsas carecían de música, las autoridades y la Junta directiva de fiestas, les concedió el derecho, de que en la fantástica y vistosa entrada de moros, entrase el capitán de dicho bando al frente de la de Llana, para mejor lucimiento de este […]
Por los años treinta y siete al cuarenta, ya el divino arte se había propagado mucho por el reino de Valencia y todas las comparsas tenían su correspondiente banda […] derogando este derecho que ya no tenía razón de ser». [«Origen de las Comparsas: Moros de Llana» Los Domingos de Abril, 4-4-1886, p.8]
L'activitat com a «banda militar» es va combinar des de l’inici amb la de capella i orquestra, ja que en 1819, alguns nobles i ciutadans contracten a Francisco Bócolo, qui «deverá enseñar a nota dos niños para que canten de tiple en la música de esta villa; y al mismo tiempo proporcionar y adiestrar de la misma tres músicos para tocar quartetos…» [Ferrando, Àngel i Torró, Lluís Un mestre de música a l’Alcoi de 1819: Francisco Bocolo. Revista ALCOI, 1997 pgs. 92-93]
Durant el Trienni Liberal 1820-1822, es forma la Milícia Nacional Local, que comptarà amb la seva pròpia música marcial, formada pels músics de la Vila pel que sembla. Coneguda com Banda del Batalló de Milicians Nacionals, es tornarà a documentar després de la Dècada Ominiosa, en el període 1833-1843, en la qual trobem als germans Rafael Cantó i Francisco Cantó, com músic major i corneta de cavalleria respectivament. (A l'esquerra, La Primitiva al 1886 amb Rafael Pascual com a director)
El pare d’aquests, José Cantó –fundador i un dels primers directors de 1798– anota en una llibreta les funcions de teatre en les quals participen segurament amb intenció de portar comptes i ajustar els músics que calien en cada cas. Al mateix temps deixa constància d’altres activitats, és el cas de la ressenyada el 24 d’abril de 1831: "En el tosal musica de Bombo función de Cavalos 90 rs". [Cantó, J. (1848): Libro de las Noticias de Las Comedia quesean Representado desde el año 1825 hasta la Orapresente [sic] (ed. facsímil, 2011, Luis A. Llorens). Alcoy: Llorens Libreros.].
El nom de Primitiva o Vella el rebrà a partir del 1842 arran la formació d’una nova banda: l’actual Societat Musical Nova. Més endavant, cap a 1875 arran la creació del Centro Instructivo Musical Apolo –o simplement la Societat Apolo– la Primitiva tindrà seu estable i iniciarà la recopilació del seu patrimoni musical en un arxiu. El catàleg de l’arxiu musical actualment arreplega més de 5500 registre i és consultable en línia .
Des de 1875, any fundacional del «Centre Instructiu Musical Apolo» – creat amb la finalitat exclusiva de donar suport al cultiu de la Música – ha estat la banda el nucli inicial sobre el qual es construeix tot l’entramat de la societat.
El 1878 La Primitiva estructura formalment les tres seccions: Banda, Capella i Orquestra, al mateix temps comença a fer servir la denominació ‘Corporació Musical Primitiva’ caient en desús el terme ‘Música’. (A l'esquerra, Portada de la primera marcha árabe «Benixerraix» (1904) (Archivo: CMPrimitiva)
L’ensenyament musical era una finalitat de la Societat Apolo a més de recolzar la corporació musical i oferir als seus associats la possibilitat d'acostar-se a la 'música gran' d'autors universals mitjançant arranjaments orquestrals i música original per a banda. D’aquesta tasca han sorgit un munt de músics arreu el temps que han vingut a engrandir el nom de la societat entre els quals cal esmentar al compositor Amando Blanquer Ponsoda (Alcoi, 1935 – València 2005), qui dóna nom a l'actual Escola de Música des del 2001, el percussionista Enrique Llácer «Regolí”, el clarinetista Eduard Terol Botella, membre de la ECCA-Escola de Composició i Creació d’Alcoi, els percussionistes Juan Ponsoda i Àngel Lluís Ferrando, o més recentment, el clarinetista Jordi Monllor, el contrabaixista Marc Sirera i els cantants d’àmbit líric Tania Bou i Javier Pérez, entre d’altres. Igualment Juan Cantó Francés, José Jordá Valor o Camilo Pérez Laporta van estar part d’aquesta particular historia.
Així mateix en el seu si va néixer el 1993 el Grup de Dolçainers i Tabaleters «La Cordeta».
Entre els premis i reconeixements obtinguts per La Primitiva al llarg de tan dilatada història es pot citar el primer premi en el certamen del IV Centenari de la Santa Faz d’Alacant (1889), amb Rafael Pascual com a director i el primer premi amb Menció d’Honor al Certamen Internacional de València (1996) sota la direcció de Gregorio Casasempere Gisbert. Ja en el segle XXI s'ha vist La Primitiva d'Alcoi a la Capitania General de València (2001), Sabadell (2002), Festival de Granada (2005), en els actes del bicentenari de l’aixecament del dos de maig a Madrid (2008), i els de beatificació del Cardenal Sancha a Toledo (2009). Posteriorment, en 2009 organitza amb la Universitat Politècnica de València el II Congrés Nacional de Directors de Banda a Alcoi. El 2012, amb la Societat Musical La Pau de Beneixama, ofereixen concerts a l'ADDA d'Alacant i al Palau de la Música de València i, amb la Coral Sant Jordi de Barcelona, estrena el 2015 Perquè volem!, una selecció de peces del cantautor alcoià Ovidi Montllor en versió del aleshores titular Àngel Lluís Ferrando, en dos concerts a Alcoi i Barcelona. En 2006 és invitada per L’Aliança de Mutxamel als actes del seu 150 aniversari, el 2017 és invitada per la Banda Municipal de Villena al seu Festival de Bandes i el 2019 als actes del centenari de L’Aliança de La Torre de les Maçanes.
La música per a la festa de moros i cristians és -com no podia ser d’una altra manera- un capítol a tenir en compte en la història de la Primitiva. Les primeres composicions en els diferents gèneres festers: Fagina 1 i Benixerraix de Camilo Pérez Laporta; El Turco, La primer diana i Mahomet de Juan Cantó; A-Ben Amet de Pérez Verdú i Aleluya d’Amando Blanquer, són fruit de la inspiració de músics de la Vella, per la qual cosa la societat esdevé el bressol de la música festera a Alcoi. Posteriorment s’ha seguit contribuint al gènere fester des de la Primitiva iniciant els ‘boatos’ en l’últim quart del segle XX amb treballs de Gregorio Casasempere, Àngel Lluís Ferrando i Vicent Sanoguera.
Igualment, i fruït de l’amistat entre músics i socis, va sorgir al sí d’Apolo la filà Abencerratges que va participar per primer cop en la Festa de Sant Jordi d’Alcoi el 1904, i va estar vinclada a la societat fins al 2014.
També els primers registres sonors de música festera els devem a La Primitiva que amb el LP Ecos del Levante Español sota la direcció de Fernando de Mora va iniciar el 1960 una llarga i afortunada llista de música valenciana per a la festa, continuant al llarg dels anys i iniciant en els primers anys del segle XXI la sèrie Rams de Música amb enregistraments en directe dels concerts festers del Diumenge de Rams.
El catàleg de l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva recull actualment poc més de cinc mil registres -molts d’ells són obres úniques dedicades a la pròpia entitat pels seus autors-, i que en el seu conjunt constitueix un llegat pel qual la societat que les custòdia sent un especial orgull. Entre els treballs en què els seus fons han estat estudiats o recollits cal destacar la tesi doctoral de Francisco José Fernández Vicedo (Universitat de Granada – 2010) El clarinete en España: historia y repertorio hasta el siglo XX, i els CD El clarinete romántico español Vol. III amb Pedro Rubio i Ana Benavides (Bassus Edicions, 2011), Camins d’Art Musical pel Cor de la Generalitat Valenciana dirigit per Jordi Bernàcer (Fundació la Llum de les Imatges, 2011); i, més recentment Huellas y memorias (Bassus Ediciones, 2018) amb Pedro Rubio, també. (A l'esquerra, Foto de família després del concert amb Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol al capdavant)
Des de 1990 la institució té la seu a «Ca Barxellet» l’edifici APOLO, situat al cor de la ciutat, actualment gestionada en solitari per la banda després de l’abandonament dels socis pertanyents a la Filà Abencerrajes, fet que va provocar la ruptura de la unió social i musical entre banda i filà en 2014.
En 2022, la Corporació Musical Primitiva inicia el procés d’absorció del CIM Apolo i canvia el seu nom a Música Primitiva Apolo d’Alcoi.