Durant anys, moltes de les històries, concerts, efemèrides i investigacions que han aparegut al blog de La Primitiva han portat la seua firma. Però darrere de cada article hi ha una persona que, des de la discreció i la constància, ha dedicat una part important del seu temps a conservar i divulgar la història de la nostra banda i de la música de les nostres comarques.
Parlem de Pablo Martínez, músic, investigador i cronista de La Primitiva durant més d'una dècada. Amb ell hem conversat sobre els seus inicis a la banda, la seua etapa al capdavant del blog, la passió per la investigació musical i la seua visió sobre el passat, el present i el futur de la nostra societat.
Recordes com van ser els teus inicis a la banda? Què et va portar a formar part de La Primitiva?
Vaig entrar a classes de solfeig a principis dels anys vuitanta, quan tenia uns deu anys. Mon tio era soci d'Apolo i va suggerir als meus pares que ens apuntaren al meu germà i a mi. La seu estava aleshores a la Plaça d'Espanya, molt diferent de com la coneixem hui.
Com era la banda quan vas entrar comparada amb la d'ara?
No té res a veure. Recorde una banda formada pràcticament només per homes, que a mi em semblaven tots molt majors. Hui la realitat és completament diferent, amb una participació molt més diversa i una banda molt més oberta.
Quin és el primer record que et ve al cap quan penses en aquells anys?
Guarde un gran record de les classes de teoria i solfeig impartides altruistament per membres de la banda. També recorde el meu primer concert, l'1 d'abril de 1984, a l'Explanada d'Alacant. Aquell dia estava tan nerviós que no vaig pegar ni una.
Sempre has tingut interés per investigar i escriure?
No. És una vocació relativament recent. Cap a l'any 2014, amics com Jaume Jordi Ferrando i Àngel Lluís Ferrando em van animar a qüestionar moltes de les històries que donàvem per certes. Vaig començar a contrastar informació i a buscar documents, i això acaba convertint-se en una autèntica addicció.
Hi ha algun compositor o moment històric que t'haja marcat especialment?
Tinc una especial admiració pels germans Camilo i Evaristo Pérez Monllor. Em sembla increïble la seua capacitat creativa i la versatilitat de la seua obra.
Pel que fa a moments històrics, em va produir molta tristesa veure la polèmica generada al voltant de L'Entrà dels Moros. Crec que és una obra que mereix ser respectada i preservada en la seua autenticitat.
Com vas acabar fent-te càrrec del blog i de la crònica de la banda?
Ja era seguidor del blog quan el gestionava Jaume Jordi Ferrando. Amb el temps ell va decidir dedicar-se més a la investigació i jo vaig assumir la tasca de cronista. La primera notícia que recorde haver publicat va ser la de l'acte del Cartell de Festes de 2014.
Què és el que més has gaudit durant tots aquests anys?
Sense dubte, la possibilitat d'aprendre constantment i de conéixer persones extraordinàries del món musical. També m'ha fet molta il·lusió veure com alguns joves de la banda mostraven interés pels articles històrics. Això em feia pensar que el treball tenia sentit.
I què ha sigut el més complicat?
Probablement gestionar algunes controvèrsies. Recorde especialment una sèrie d'articles sobre L'Entrà dels Moros que van generar opinions molt diverses. Però també vaig aprendre que la investigació i la divulgació han de conviure amb la llibertat d'expressió.
Continues investigant i publicant?
Sí. Continue col·laborant en revistes de festes, publicacions culturals i periòdics. Recentment he publicat treballs sobre la història de La Primitiva, sobre arxius musicals de Cocentaina i sobre diversos fons documentals vinculats a la música de les nostres comarques.
Has descobert alguna història que t'haja emocionat especialment?
Una de les més importants va arribar el Nadal de 2023, quan es va localitzar el protocol notarial de 1798 que documenta el naixement de la nostra banda. Aquell descobriment ens permet afirmar que som una de les bandes més antigues de l'Estat espanyol.
Hi ha algun concert o moment amb la banda que guardes amb especial estima?
Els concerts d'Ovidi Simfònic a Alcoi i Barcelona ocupen un lloc molt especial en la meua memòria. Van ser projectes únics, emocionants i molt significatius.
Però si he de triar un moment personal, em quede amb l'acte de l'Abanderat de 2018. Va ser una sorpresa veure aparéixer els meus fills vestits amb l'uniforme de La Vella. Va ser tan emocionant que em vaig quedar sense paraules.
Si haguéres de definir La Primitiva en una sola paraula?
Alcoi.
La Primitiva representa l'equilibri entre tradició i progrés. Hem de continuar innovant, però sense perdre de vista el patrimoni i la història que ens han portat fins ací.
Després de tants anys dedicant temps a la banda i a la seua història, amb què et quedes?
Amb la certesa que La Primitiva té futur. Veig una nova generació de músics molt preparada i amb moltes ganes. I també amb el sentiment de pertinença d'un grup de persones que, des de diferents responsabilitats, continuen sostenint i fent créixer aquesta institució.
Perquè La Primitiva és la casa dels grans noms de la nostra història, però sobretot és la casa de totes les persones que, cada dia, la mantenen viva.
Més enllà dels articles, les cròniques i les investigacions, aquesta entrevista ens permet descobrir la persona que durant molts anys ha ajudat a preservar la memòria de La Primitiva. Des de la banda volem agrair a Pablo Martínez la seua dedicació, el seu treball constant i la seua estima per la nostra història. Perquè conéixer d'on venim és també una manera de construir el futur.