Aquest divendres, la Música Primitiva Apolo d’Alcoi viurà a Ontinyent un d’aquells moments que quedaran per sempre en la memòria de la banda, Pilar Ferrero Silvage, filla del compositor José María Ferrero Pastor, es posarà al capdavant de la Primitiva per dirigir aquest moment tan especial.
M. Boyero. En el marc de l’Entrada Mora d’Ontinyent i coincidint amb l’Any del Mestre Ferrero, la nostra banda participarà junt amb l’Esquadra El Rif, de la comparsa Kábilas, en un acte carregat de simbolisme.
La iniciativa, impulsada per l’Esquadra El Rif i la comparsa Kábilas, ha comptat amb la complicitat de la Música Primitiva Apolo, que ha volgut sumar-se així a l’homenatge que Ontinyent està dedicant al seu compositor més universal amb motiu del centenari del seu naixement.
Per a l’ocasió, la banda interpretarà dues obres especialment vinculades a la trajectòria del Mestre Ferrero: "Mozárabes 1960", dedicada al centenari de les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent, i "Bon Capità", dedicada al capità Roque Monllor de la Filà Marrakesch d’Alcoi i guanyadora del VIII Concurs de Música Festera organitzat per l’Associació Sant Jordi.
Per conéixer de primera mà què significa per a Pilar assumir aquesta responsabilitat, hem volgut parlar amb ella sobre la seua relació amb la música del seu pare, els seus records familiars i el significat d’un moment que, sens dubte, serà molt especial.
Què significa per a tu posar-te al capdavant de la Primitiva i fer-ho interpretant dues obres del teu pare?
Per a mi significa viure una cosa que mai en la vida m’imaginava que anava a viure. També ho veig com una manera de fusionar dues ciutats i dos sentiments festers que, en un moment determinat de la vida de mon pare, estaven molt arrelats en ell: el que significava per a ell Ontinyent, evidentment, però també la seua relació amb Alcoi i amb la Filà Marrakesch. Per això crec que és un moment molt especial, perquè es troben dues parts molt importants de la seua trajectòria.
T’havies imaginat alguna vegada dirigint la Primitiva en un moment com aquest?
No. No m’imaginava tot açò que ha comportat el fet de dirigir Chimo i tampoc tot el que està suposant l’Any del Centenari del naixement de mon pare. I una d’aquestes coses és precisament aquesta oportunitat. La veritat és que serà molt bonic i especial, segur.
La música estava molt present en la vostra vida familiar? Hi ha algun record relacionat amb ella que valores especialment?
Un record que ara et podria contar és el del Segon Congrés Nacional de la Festa de Moros i Cristians, celebrat a Ontinyent l’any 1985. En aquell moment es va fer un concert de música simfònica inspirada en la temàtica de Moros i Cristians. Mon pare havia compost, l’any 1982, el que ell considerava el primer poema simfònic de música inspirat en la música festera, Els Morocristians d’Ontinyent. I l’any 1985, amb motiu d’aquell congrés, es va organitzar un concert al qual va acudir la Banda Municipal de València i en què van participar diversos compositors de renom, com Luis Blanes, Rafael Talens o Rafael Alcaraz, que havien compost obres per encàrrec. Mon pare va fer Fantasía Muladiana.
Per a mi va ser molt especial perquè ell sempre va lluitar per donar a la música festera un estatus i un respecte que anara més enllà de considerar-la simplement la música que interpreten els músics darrere dels festers. Sempre va defensar molt la dignitat de la música festera i el respecte pel músic.
Quan vas ser conscient que la música del teu pare havia transcendit l’àmbit familiar i s’havia convertit en part del patrimoni festiu?
Quan vas fent-te major i vas assistint als concerts, comences a veure la reacció de la gent davant de la música festera. Per exemple, amb Chimo. Jo anava com a espectadora als concerts de mon pare i recorde com, quan acabaven, la gent demanava a la banda que interpretara aquella marxa mora. Hui s’ha convertit en l’Himne de Festes d’Ontinyent. És en eixos moments quan vas prenent consciència de la dimensió que ha adquirit la seua música.
Hi ha alguna obra del teu pare que tinga per a tu un significat especialment personal?
Per a la família té un significat molt especial el pasdoble Daniel Juan, que mon pare va dedicar l’any 1960 a un germanet meu que va nàixer malalt i va morir als sis mesos de vida. Com a curiositat, va començar a compondre’l aquella mateixa nit en què l’infant es trobava de cos present a casa. La veritat és que, quan escoltes l’obra, hi ha molt de sentiment en la melodia. I després, l’any 1980 ens va compondre als fills una marxa mora que es diu Els Fesils, que es troba gravada en un disc de la UNDEF.
Com imagines els instants previs a alçar la batuta?
M’ho puc imaginar. Hi haurà molta gent i molta emoció. El mateix moment en què comencen a sonar els timbals és una cosa que ja et va pujant per dins. Quan l’esquadra es forma i dius «açò ja va», comença tot. Imagine que després de la quarta platillà, quan es faça el silenci previ a començar Mozárabes 1960, serà molt bonic i especial.
Creus que serà diferent dirigir aquestes obres sabent que són composicions del teu pare i que, a més, sonaran dins d’un homenatge a la seua figura?
Sí, clar. Per a mi és precisament això el que té d’especial: que són obres de mon pare.
Què significa per a la família que institucions, bandes, comparses i músics continuen reivindicant la seua figura cent anys després del seu naixement?
No es pot explicar fàcilment. Aquesta iniciativa va nàixer fa un parell d’anys, quan es va crear una comissió i van començar a adherir-se associacions i diferents col·lectius. I això és molt bonic: veure que a tanta gent li importa i que tanta gent vol participar.
Un dels moments més especials va ser el concert que es va fer al mes de juliol, en què van participar juntes totes les bandes del poble. Va ser molt bonic. Però també va ser molt especial perquè hi havia un músic que ja no està en actiu i que va participar en aquell concert perquè havia estat present en l’estrena de Chimo. Fins i tot va ser entrevistat amb motiu d’aquell fet històric. Tots aquests moments de record i de recuperació de la memòria són molt especials i significatius.
Si hagueres de definir el llegat del teu pare en una sola paraula, quina seria?
Jo crec que mon pare, com que era fester, va entendre molt bé què necessitava el fester. Ell tenia les dues vessants: la de músic i la de fester, i crec que va saber connectar amb allò que sabia que feia falta.
La seua música és senzilla, però arriba molt, i això és el que la fa popular i especial. Tots els compositors tenen un segell propi en les seues obres, una característica que les fa identificatives, i jo crec que ell també el tenia: la senzillesa.
Què t’agradaria que quedara d’aquest moment quan, d’ací a molts anys, recordes el centenari del naixement del teu pare?
Una de les idees principals que ens agradaria que quedara és haver aconseguit que la gent del poble coneguera també la persona.
La seua música està ahí, i la història és la que acaba filtrant què és el que es queda de cada compositor. Sabem que d’ací a molts anys quedarà Chimo, però també hi ha moltes altres obres. La història dirà què passarà, perquè sabem que serà la societat qui farà que una obra continue viva o no. Però per a nosaltres ha sigut molt important tornar a parlar d’ell com a persona, aconseguir que les noves generacions que no l’han conegut li posen cara i el coneguen també com a persona.
Les paraules de Pilar posen de manifest que el que viurem aquest divendres a Ontinyent és molt més que una actuació musical. Serà un encontre entre dues ciutats, dues realitats festeres i dos moments de la trajectòria del Mestre Ferrero que, d’alguna manera, tornaran a trobar-se a través de la música.
Des de la Música Primitiva Apolo d’Alcoi ens sentim profundament orgullosos de poder formar part d’aquest homenatge i, especialment, de poder posar els nostres músics sota la direcció de Pilar Ferrero en un moment tan carregat de simbolisme.
Us animem a acompanyar-nos aquest divendres a Ontinyent i a viure amb nosaltres l’arrancada de l’Esquadra El Rif. Un moment per recordar el Mestre Ferrero, per celebrar el seu llegat i per continuar fent-lo sonar, cent anys després del seu naixement.
Vos esperem a Ontinyent.