Col.laboració de l'Abanderat 2024, Sergi Llinares Domínguez per al nostre blog, encapçala la primera publicació al voltant de les passades Festes de Sant Jordi viscudes per la banda
Sergi Llinares. El dia dels músics és ja de per si un dia especial… dia en què mostrem el nostre costat més simpàtic i “disbauxat” i que inicia a les festes del nostre poble.
Les xiques i el seu lliurament de guardons a aquells que han fet mèrits o no, l'acte de la bandera en el qual es rememora a Agustinet (el record de la qual hauríem de traslladar a les noves generacions perquè mai caiga en l'oblit), eixes converses abans, durant i després del menjar que no deixen canya dreta… un cúmul de situacions que et fan gaudir de les persones d'una manera diferent de la resta de l'any
Si a tot això afegim, que de manera inesperada i sorprenent et nomenen banderer, no hi ha res més que el puga superar. I és que pot semblar alguna cosa sense massa rellevància i potser fins a aquest dia així ho pensava, però… de comptar-lo a passar-lo.
I és que quan al tram final del parlament comences a escoltar comentaris que et desquadren i t'assenyalen (i per si no fos prou pronunciades per un bon amic), entres en curtcircuit i les emocions es desborden. Difícil contindre la llagrimeta (encara que en el meu cas van ser algunes, bastants, moltes).
Banda, família i amics: envoltant-te, felicitant-te… foto per ací, abraçada per allà sense saber molt bé com actuar, què respondre i amb un nus a la gola i el cap descontrolat.
Pensat ara, amb la tranquil·litat que et dona estar sol escrivint aquestes paraules, em venen al capdavant totes aquelles persones anteriors a un que han tingut aquesta bandera a les seues mans tal dia com aquest i la veritat, encara dona molt més respecte i orgull.Un altre dels moments per a gaudir com un xiquet: sostenir la bandera mentre la banda interpreta L’entrà dels moros (sense comentaris per a ser políticament correcte).
I quan sembla que comences a tranquil·litzar-te, et posiciones al capdavant de la banda en la desfilada i tot torna a ressorgir… la bandera deixa de pesar i vas en mode flotació. El recorregut es fa curt i a l'entrada de la plaça: fotos, vídeos, micròfons… és el que té anar davant de la millor banda del món!!!
Ho he gaudit tot i més… fins a l'acompanyament des d'Apol·lo fins a l'inici de la desfilada, ni el capità moro!!!
No sé quantes vegades ho hauré dit… MILIONS DE GRÀCIES, un honor del qual no tinc clar ser mereixedor, però que he gaudit com a pocs.
MPAA. Després de la crònica en primera persona de Sergi Llinares, es fem ressó d'altres esdevenimets del dia. Les Xiques d'Apolo van celebrar el seu XXXII Dinar de Germanor, les quals van estar acompanyades de la Mascota, Lluís Balaguer. El palmarès d'Ous va ser finalment el següent: Ou de Bronze: Marc Cardona; Ou d'Argent: Eduard Terol i Ou d'Or: Hugo Peris. Seguidament, l'acte en homenatge a Agustinet que enguany complia 25 anys de la seua prematura mort, on van haver parlaments de Duna Valor i Celia Peña, per a ser resolta l'incògnita de l'identitat de l'Abanderat quan era presentat pel seu amic i company de corda, Javi Picó. Un emocionat Sergi Llinares rebia la bandera de mans d'Eduard Terol i Botella, designat l'any passat. L'Entrà dels Moros, interpretada en la intimitat per La Primitiva va posar punt i final a l'acte.
A continuació, tots a l'inici de la desfilada de la Festa del Pasdoble amb bon humor i companyia per a interpretar Desperta't Alcoi, de Gregorio Casasempere. Blanca Carbonell va ser la directora de l'Himne que el va conduir amb força i alegria per a finalitzar amb un castell de focs artificials, marcant l'inici de la Festa 2024. (Fotogaleria: P. Martínez)