Una banda no creix només amb assajos i concerts, sinó sobretot amb les persones que s’hi incorporen amb il·lusió, nervis i moltes ganes d’aprendre.
M. Boyero. Aquest Diumenge de Rams, al concert del pròxim 29 de març, la nostra banda viurà un moment molt especial amb la incorporació de nous músics.
Ells i elles representen el futur, però també el present d’un projecte col·lectiu que es construeix dia a dia amb esforç, companyerisme i estima per la música. A continuació, vos presentem als nous membres perquè els conegueu un poc millor, amb les seues paraules i les seues emocions.
Patricia – clarinet
Patricia té 53 anys i toca el clarinet, un instrument que va triar pel seu so dolç i expressiu. Dels assajos, es queda amb aquell instant màgic en què el director alça la batuta i tot comença a encaixar, quan la precisió fa que els instruments es combinen “com si tot anara al seu lloc”. El primer dia amb la banda gran el va viure amb nervis, però sobretot amb molta felicitat i orgull de formar part de la Primitiva, un somni fet realitat. Admira especialment el seu mestre José Antonio, pel seu optimisme i energia, així com Àngel Esteve i Jordi Monllor, tot i que assegura que admira a tots els músics, del més major al més jove. Té moltes ganes del moment de la presentació al Concert de Diumenge de Rams —encara que admet que estarà molt nerviosa— i somia especialment amb viure el Dia dels Músics, arribant a la plaça i tocant l’himne.
Nicolás – bombardí i trombó
Nicolás té 12 anys i toca el bombardí a la banda, tot i que també estudia trombó al conservatori, continuant així la tradició familiar: son pare és trombonista i el seu iaio tocava el bombardí. El primer assaig amb la banda gran el va viure amb moltes ganes de començar i de formar part del grup. El que més li agrada són les actuacions, les cavalcades i els concerts, i admira especialment el seu company Jordi Mira. Entre les peces que li agradaria tocar algun dia destaca Lo Cant del Valencià i Musical Apolo. Mirant al futur, s’imagina estudiant el superior i sent ja més major dins de la banda. Té moltes ganes del concert de Diumenge de Rams i li fa especial il·lusió participar en el Dia dels Músics i en la Glòria.
Ainhoa – clarinet
Ainhoa Sanjuan té 15 anys i toca el clarinet, un instrument que va triar inspirada per la seua germana, a qui veia tocar i li agradava molt. Als assajos, un dels moments que més li agraden és quan el director explica coses sobre les obres, perquè li ajuda a entendre millor la música. El primer assaig amb la banda gran el va viure com un moment molt especial, i assegura que, tot i que li agrada tot, el que més gaudeix són els concerts. Admira especialment la seua germana i, mirant cap al futur, s’imagina arribant a tocar el clarinet primer. Té moltes ganes del Concert de Diumenge de Rams i l’acte que més il·lusió li fa és el Dia dels Músics.
Beltran – oboè
Beltran té 12 anys i toca l’oboè, un instrument que va triar perquè li va paréixer molt curiós i amb un so que li agrada molt. El seu moment preferit dels assajos és quan toquen marxes mores. El primer dia amb la banda gran es va sentir molt emocionat per poder formar part del grup i conéixer tots els seus companys. El que més li agrada de la banda és fer música junts, compartir el que li agrada i eixir a tocar als actes de carrer. Té moltes ganes del moment de la presentació al Concert de Diumenge de Rams, un concert que considera molt especial tant pel repertori com pel significat personal. Un dels actes que més il·lusió li fa és poder tocar el dia de l'entrà.
Martí – clarinet
Martí té 16 anys i toca el clarinet. Va començar quasi per casualitat, buscant un hobby, fins que va conèixer a l'amic de son pare, José Antonio i per curiositat de tindre'l de mestre va triar el clarinet. El moment que més gaudeix als assajos és quan sent que està tocant bé i té la sensació d’estar dins d’alguna cosa increïble. El primer assaig amb la banda gran el va viure amb molta por i inseguretat, però a poc a poc ha anat guanyant confiança gràcies al bon ambient i a la gent que l’envolta. El que més li agrada és eixir a tocar, la colla que ha fet i superar-se a cada assaig. Respecta molt els seus mestres José Antonio i Jordi Monllor, així com tota la seua corda, i destaca també la manera de dirigir de Francisco Valor. Mirant al futur, s’imagina amb més seguretat, i encara que el moment de la presentació li fa un poc de respecte, està segur que serà inoblidable. L’acte que més il·lusió li feia era la cavalcada, i tot i la pluja, ja ha tingut el privilegi de viure-la.
Entrar a formar part d’una banda és molt més que tocar un instrument: és compartir vivències, créixer junts i sentir-se part d’una gran família. Les paraules de Patricia, Nicolás, Ainhoa, Beltran i Martí reflecteixen nervis, respecte, admiració i, sobretot, una enorme il·lusió per començar aquest nou camí.
Des de la banda, només podem donar-los la benvinguda i desitjar-los que gaudisquen cada assaig, cada concert i cada moment compartit. Aquest Diumenge de Rams serà el primer de molts. Aquesta ja és casa vostra.