Entrevista a Jordi Monllor Oltra: passió, pedagogia i energia al capdavant de la Banda Juvenil.
M. Boyero.La banda juvenil de la Música Primitiva Apolo d'Alcoi és molt més que una agrupació d’aprenentatge: és l’espai on els joves músics fan els seus primers passos dins del món bandístic, on aprenen valors, disciplina i sobretot amor per la música. Al capdavant d’este projecte trobem Jordi Monllor Oltra, un músic i compositor que combina la seua experiència, paciència i entusiasme per guiar els més joves en el seu camí musical.
Amb motiu del nou curs, hem tingut el plaer de parlar amb ell sobre la seua trajectòria, la seua manera de treballar i les il·lusions que el mouen cada any a dirigir la Banda Juvenil. A continuació, compartim esta entrevista on Jordi ens obri les portes del seu dia a dia com a director i educador musical.
- Què significa per a tu dirigir la Banda Juvenil?
Per a mi, dirigir la Banda Juvenil és molt divertit i un autèntic plaer, ja que forme part de la primera etapa musical de molts joves. És un repertori diferent del de la banda gran, menys seriós, però molt enriquidor. Tot i això, també suposa un poc d’estrés preparar un concert amb el nivell que tenim. A més, el local d’assaig no afavoreix massa: costa fer pianos, costa afinar… i això fa que la direcció dels assajos siga un repte afegit.
- Com recordes els teus primers assajos com a director de la Banda Juvenil?
Recorde que vam fer una bandeta expressament per a un intercanvi musical, i érem molt pocs músics, pràcticament un per instrument. El repertori el va preparar Julio, el meu predecessor, i jo el vaig repetir, tot i que vaig afegir una o dues peces de pel·lícules. El concert es va fer a l’Orxa i, encara que en aquell moment no tenia quasi tècnica de direcció, ho vaig gaudir molt. Va ser una gran motivació per a mi començar a dirigir i tindre aquella oportunitat.
- Quins aspectes de la teua formació i experiència com a músic t’ajuden més en este paper de director?
El més important per a ser director és tindre una bona tècnica gestual i experiència. També cal haver escoltat i tocat molta música, i comptar amb un bon bagatge com a compositor per a comprendre la partitura: la seua forma, el contingut i els elements més rellevants. A més, és útil tindre una base pedagògica per a poder dur a terme els assajos de la millor manera possible.
- Quins valors intentes transmetre als joves músics més enllà dels purament musicals?
A banda dels valors musicals, intente transmetre valors transversals com l’estudi, la paciència i la constància. Els resultats no s’aconsegueixen d’un dia per a l’altre, sinó a mitjà i llarg termini. També destaque la importància del treball en equip i la perseverança, valors bàsics tant en la música com en la vida.
- Com planteges els assajos amb una agrupació jove i en continu aprenentatge?
Els assajos s’han de plantejar de manera que hi haja una part fàcil i assequible —com pot ser l’escalfament o la primera obra—, però també altres fragments més difícils, que servisquen per a demostrar que encara queda molt per millorar i que cal estudiar. Sempre intente acabar els assajos amb una sensació positiva, per motivar-los a continuar treballant. No és una idea meua, però sí una pràctica molt efectiva.
- Quins objectius et marques amb la Banda Juvenil per a este nou curs?
Aquest curs tenim una banda més gran, amb molts alumnes de tercer i quart. L’objectiu principal és aconseguir que, malgrat les diferències de nivell, tots els músics puguen tocar junts. Com que el lloc d’assaig no és el mateix que el de les audicions o concerts, potser caldrà fer dos grups per a organitzar millor el treball. També m’agradaria que alguns músics actuaren com a solistes, cosa que encara no hem fet i crec que seria molt positiu.
- Quina importància li dones al treball en equip dins dels assajos?
El treball en equip és fonamental, especialment en les cordes, quan hi ha diverses veus o acords, i també en la percussió, que requereix molta coordinació per muntar, desmuntar i repartir papers. Durant tot l’assaig, la cooperació és clau. També seria bo comptar amb un equip de logística encarregat de fotocòpies, cadires, faristols o altres tasques, perquè ara mateix eixa part recau sobre poques persones.
- Com combines disciplina i motivació perquè els assajos siguen productius però també divertits?
Els assajos són, sobretot, per a treballar i estudiar, no per a divertir-se. En molts moments he de ser exigent i remarcar el que no està al nivell que cal. Però també procure que el repertori siga assequible i que els músics reben reconeixement quan progressen. És important mantindre un equilibri entre la disciplina i la motivació.
- Quines habilitats creus que més desenvolupen els xics i xiques en formar part de la Banda Juvenil?
Sobretot aprenen a socialitzar i a ser responsables: de les seues partitures, de ser puntuals, de muntar i afinar l’instrument... També aprenen a escoltar els altres, a adaptar-se al tempo del director i a controlar la intensitat del so. Són habilitats que van més enllà de l’instrument i que complementen la seua formació musical.
- Quina és la major satisfacció que sents en veure l’evolució dels teus alumnes?
La meua major satisfacció és veure com evolucionen: com passen de patir al principi a poder tocar en la banda gran. Alguns arriben a ser solistes, a fer el grau professional i fins i tot el superior. Jo només soc una xicoteta part del seu procés, perquè el veritable progrés el fan ells a casa i a les classes d’instrument.
- Com acompanyes els músics que faran el salt a la banda gran?
Sempre els pose exemples del que trobaran en la banda gran i els anime a perdre la por i els dubtes. Quan arriben, ja entenen que l’ambient és més seriós, però també que equivocar-se és normal. Intente que vegen que és una etapa més en la seua formació.
- Quin repertori o projectes especials té preparats la Banda Juvenil este curs?
Seguirem amb el repertori habitual de bandes sonores, sèries, videojocs o música amb aquest estil, tot i que també incloem alguna obra clàssica, com fragments d’El trencanous de Txaikovski. M’agradaria que algun músic tocara com a solista, i també que, si algú demana una peça concreta, la puguem incloure, com ha passat amb El castell ambulant. A més, potser participarem en intercanvis o en l’audició festera "La vespra de la vespra", que va agradar molt al públic quan la hem fet anys anteriors.
- Quines peces podem esperar del pròxim concert de la Banda Juvenil?
Per al concert de Nadal interpretarem fragments d’El trencanous de Txaikovski, El castell ambulant, Villaraíz de Pokémon Rubí-Zafiro i dos números instrumentals de Carmina Burana de Carl Orff, a més d’alguna nadala que prepararem per a l’ocasió.
- Hi ha alguna novetat o sorpresa que vulgues avançar als nostres lectors?
No hi ha grans novetats, però sí continuarem fent els exàmens que ja s’han consolidat, perquè ajuden molt a motivar l’estudi. Sempre intente buscar repertori nou i poc escoltat, com vam fer amb Erik Satie o amb peces menys conegudes de Pokémon. M’agrada oferir obres diferents i variades.
- Quin consell li donaries a un xiquet o xiqueta que comença a l’Escola de Música i somia amb tocar en la banda?
El millor consell és que gaudisca de la música i mantinga la curiositat. Que escolte molta música, que experimente amb diferents instruments i que veja vídeos o contingut musical, perquè hi ha molt de material interessant. I sobretot, que estudie cada dia —almenys una hora— tant d’instrument com de llenguatge musical.
- Què t’il·lusiona més de cada nou curs amb la Banda Juvenil?
El que més m’il·lusiona és veure com progressen els alumnes i com es fan majors. També m’encanta escoltar el nou repertori i comprovar si les adaptacions que faig funcionen bé. A més, descobrir les noves incorporacions i veure com creixen musicalment és una de les meues majors satisfaccions.
- En tres paraules, com descriuries la Banda Juvenil?
Estrés, supervivència i alegria.
Cal molta energia per a fer que funcione, però també és una agrupació plena de moments divertits i bons records. És cert que, en èpoques de molts concerts, pot ser estressant, però sempre val la pena. Gràcies als col·laboradors, aconseguim tirar endavant un projecte que em fa molt feliç.
Després d'escoltar a Jordi Monllor, queda clar que dirigir la Banda Juvenil és molt més que ensenyar a llegir partitures. És transmetre valors, fomentar la constància i crear un ambient on els joves troben motivació i amistat. Sota la seua batuta, cada assaig es converteix en una lliçó de convivència, esforç i Il·lusió.
La Banda Juvenil és, sense dubte, una de les grans parts de la Música Primitiva Apolo d'Alcoi, i amb la dedicació i energia del seu director, el futur de la nostra banda està més que assegurat.