El passat divendres moria el reconegut percussionista de jazz que va començar la seua trajectòria en La Primitiva
MPAA. El passat divendres 12 d'abril es coneixia la mort del percussionista Enrique Llácer Soler 'Regolí' a l'edat de 89 anys. En desembre de 2015 era reconegut pel Consell de Ministres amb la Medalla d'Or de les Belles Arts juntament amb una trentena d'artistes.
El sobrenom li ve del seu pare i comença a estudiar a La Primitiva als cinc anys amb Fernando de Mora Carbonell, per llavors director de la banda. Posteriorment es matricula als Conservatoris de València i Madrid i s’inicia en classes particulars al costat de llegendes americanes de les baquetes com Kenny Clarke a París i Joe Jones a Nova York. A partir de 1952 la seva bateria comença a ser un mobiliari habitual en l’escena del jazz català, per a tres anys després instal·lar-se a Madrid i tocar en temples jazzístics com el Dorian Club, el Balboa Jazz i, sobretot, el Whisky Jazz, on va ser contractat com baterista titular durant diverses temporades. En 1972 va entrar per oposició a l’Orquestra Nacional d’Espanya i una mica més tard com a professor de percussió al Conservatori de Madrid. El 1966 va escriure un llibre que durant molts anys ha estat d’obligada lectura a les escoles i tallers de música, La batería: técnica, independencia y ritmo.
Com baterista segueix en actiu fins ben entrada la dècada dels anys vuitanta, sent també membre per un temps de la popular banda de dixieland Canal Street Jazz Band. Igualment durant un temps va impartir conferències, xerrades i classes magistrals sobre la percussió i sobre la història del desenvolupament rítmic en el jazz, reivindicant-se com un gran coneixedor i divulgador de la matèria.
Així mateix, va desenvolupar una important carrera com a percussionista clàssic solista en l’Orquestra Nacional d’Espanya, destacant en aquest camp també com a compositor de diverses obres: Enmo, Sonido y Ritmo, Polirritmia para un percusionista, Tres tiempos para un percusionista, Fantasía para batería, Sueños Divertimento para sexteto de viento, Canción de un sueño o Welleriana per a orquestra simfònica. D’entre la música festera es coneguda la seua marxa mora Anabel, premi al 1974 de l’Associació de Sant Jordi, o la música per a boato Seis llamadas para el Alférez moro per als Miqueros (Adolfo Mataix Ruíz) en 1987.
La Música Primitiva Apolo d'Alcoi vol expressar el nostre més profund condol per aquesta trista notícia, així com transmetre als seus familiars i amics, mostres i paraules de suport, afecte i de record per aquest artista alcoià que ens ha deixat. Descanse en pau.