Descobreix com vam tancar el curs amb un viatge musical ple d'històries i ritmes que et faran somriure
M. Boyero. Aquest passat divendres 4 de juliol, La Primitiva va tornar a l'escenari del Saló Rotonda del Círculo Industrial per oferir el concert de cloenda del curs, dins la XXX Campanya de 'Música als Pobles' promoguda per la Diputació Provincial d'Alacant. Sota la batuta de Francisco Valor Llorens, vam oferir al públic un repertori variat amb la figura de la dona com a fil conductor i amb una mirada especial als compositors vinculats a la nostra banda, des de Camilo Pérez Monllor fins a Jordi Monllor Oltra, passant per la nissaga dels Terol.
El concert va arrancar amb la recuperació de Bocas de la isla (o Amontillado imperial) amb motiu del 125è aniversari de la seva composició per part de Camilo Pérez Monllor. Aquesta peça, amb el seu títol evocador de gastronomia gaditana, ens transporta a San Fernando (Cadis), on l'autor estava destinat a l'any 1900, i va ser recentment recuperada per la Unidad de Música del Tercio Sur de Infanteria de Marina en homenatge a les terres valencianes afectades per la DANA.
La nissaga dels Terol va ser protagonista amb dos pasdobles dedicats a dones de La Primitiva; A les xiques d'Apolo d'Eduardo Terol Nadal, composat a l'any 1994 com a homenatge a les dones que van començar a omplir els faristols de la banda i a instaurar el tradicional "Dinar de les Xiques d'Apolo", i Marisa Sempere d'Eduard Terol i Botella, pasdoble simfònic del 2019 escrit amb motiu de l'aniversari de la nostra companya clarinetista.
També vam interpretar Rondo-Passacaglia de Jordi Monllor Oltra, una obra nascuda per a la Setmana Modernista alcoiana, basada en una idea de Xavi Nebot, membre de La Cordeta, que s'adapta per a banda per a enriquir el corpus musical de la festa modernista.
La figura de la dona va continuar present amb Cançons de mare de Rafael Talens Pelló, un poema simfònic habitual als certàmens valencians que recull tres moments emotius del cançoner de la Ribera Baixa: Mareta, una cançó de bressol nostàlgica; Mare, Visanteta es casa, amb un emotiu solo de bombardí que expressa el dolor de la pèrdua amorosa; i Baix el pont de Cullera, que ens recorda aquells moments íntims sota la llum de la lluna.
Finalment, vam tancar el concert amb l’energètic Danzón nº2 del mexicà Arturo Márquez, que no tornava als nostres faristols des de l’any 2012, quan el vam interpretar amb la Societat Musical La Pau de Beneixama. Aquesta obra, inspirada en els balls tradicionals mexicans, va oferir un final vibrant que ens permet acomiadar el curs amb energia i agraïment.
Per a nosaltres, va ser un plaer compartir aquesta vesprada de música amb tots vosaltres, gaudint d’un repertori que connecta la tradició, la figura de la dona i el reconeixement amb els nostres compositors locals, mostrant la vitalitat i passió que caracteritzen la nostra banda.
Des de La Primitiva, volem agrair la vostra presència i suport en aquest concert de cloenda del curs, que ens ajuda a continuar treballant per a portar la música als nostres pobles i seguir creixent com a banda i com a família.
Ara, agafem forces per a la campanya estiuenca festera, amb la mateixa il·lusió i compromís de sempre.
(Fotografies facilitades per Luis Peidro, El Nostre)