Crònica Concert Diumenge de Rams, per Maria Gálvez

Tornar a notícies

Crònica Concert Diumenge de Rams, per Maria Gálvez

Crònica Concert Diumenge de Rams, per Maria Gálvez

 

Moltes gràcies a la trombonista Maria Gálvez per la seua col.laboració per al nostre blog i a Joan Peña pel reportatge fotogràfic.

 

Maria Gálvez. El 24 de març del 2024, la Música Primitiva Apolo dAlcoi ens regalava el seu tradicional concert de Diumenge de Rams al Teatre Calderón, sota la batuta del nostre director Francisco Valor Llorens. Aquesta 83ª edició va tornar a tancar el cicle de Concerts dExaltació de la Música Festera amb un programa farcit dobres diferents que van pintar el panorama musical de colors especials i traçades úniques.

No podem oblidar que la Música Primitiva Apolo dAlcoi va sofrir la pèrdua dun gran amic i músic, Francisco Giménez Sisternes, al qual sel va tindre present al concert. A la seua cadira hi trobàvem el seu saxòfon coronat amb una rosa i part del seu tratge, i encara que siga una situació molt trista per a la banda, era la nostra forma dexpressar que el tenim present i per sempre al nostre cor.

Per a encetar aquest acte, la Primitiva ha estat acompanyada per la nostra estimada periodista Ajo Valls, la qual ja ens va acompanyar presentant també el concert de lany passat. I com era desperar i ja ho va fer lany passat, ha aconseguit donar un discurs des dun punt de vista informatiu i professional però amb caràcter humorístic al mateix temps que participatiu amb el públic.

No obstant això, el Concert de Rams no és només un concert, és lacte més important per als educands de la banda, el dia assenyalat per a presentar-los oficialment com a nous membres de la banda, i aquest any la Primitiva compta amb una gran fornada de joves, com són: loboista Carla Santamaría que va rebre l'instrument de part de Yolanda Calabuig; els percussionistes Giovanni Llorens i Cesc Zapata, els dos rebuts pel seu mestre Vicente Cortell, mentre que el tercer percussionista Rubén Ríos va ser rebut pel seu amic, el trompeta Mauro Paredes; les flautistes Carla Murillo i Carla Gisbert, van ser benvingudes pel director Francisco Valor i el sotsdirector Jordi Monllor, respectivament; els germans Nicolau Molina i Pau Molina, respectivament trompetista i trombonista rebien els instruments per part de son pare Daniel Molina; la clarinetista Luna Montava es trobava amb la seua germana Miriam a l'escenari i els trombonistes Joan Botí i Joan Torró formaven part de la banda acompanyats per Dani Molina el primer, i el segon per mi.

El concert va arrancar amb la interpretació del pasdoble Día 22 de Abril, composat per Julio Laporta Doménech i el qual sha aconseguit recuperar i tornar a fer sonar amb èxit en el 75è aniversari de la seua estrena. Seguidament es va interpretar Abencerrajes y Cegríes, obra de Gonzalo Blanes Colomer, una marxa mora magnífica que forma part del repertori de ‘la casa’. La marxa mora que va continuar va ser La Canción del Harem  composada per Camilo Pérez Laporta, i uns instants després, la Primitiva va fer sonar Rictus, marxa cristiana de l'estimat Àngel Lluís Ferrando Morales, el qual, present al pati de butaques, fou aplaudit i aclamat tant per la banda com pel públic. No podia faltar en el nostre repertori el 1er premi del LV Concurs de Composició de Música Festera José M. Valls Satorres” dAlcoi, la marxa solemne Semper in Unum composada pel guardonat Enrique Alborch Tarrasó. I per finalitzar la primera part del concert, va sonar el ballet moro de Saül Gómez Soler, Fergana, en el que, a més dincloure un àudio introductori, la percussió va tindre un paper destacat i únic, amb uns compassos especialment fets per poder lluir-se. Aquesta peça va comptar amb la col.laboració del mestre percussionista d'Ontinyent Vicente Jesús Obrer 'Xexu'  i la participació del grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta” i fou molt aclamada pel públic en la cloenda daquest primer acte.

La segona part del concert va començar tot fent un homenatge a Gregorio Casasempere Gisbert per la seua jubilació laboral, amb la interpretació dAgraïment, un pasdoble que fou estrenat per la mateixa Primitiva sota la seua batuta a lany 2006. Sens dubte, la marxa cristiana més esperada, sobretot per la Capitania dels Alcodianos, va ser Nÿda, estrena absoluta composada per Francisco Valor Llorens i en la qual es va comptar amb la col·laboració del grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta”. Després vam poder gaudir de la interpretació de Genna al Ariff, marxa oriental dEvaristo Pérez Monllor que, a part de formar part del repertori de La Vella, es va fer sonar en commemoració del centenari de la seua composició. Tot seguit, per a celebrar el seu 25è aniversari, es va interpretar Batallers, marxa cristiana de Ramón Garcia i Soler amb un caràcter guerrer en què també ens va acompanyar la colla de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta”. El ritme i la melodia cristians continuen amb la marxa cristiana Alcoi, Escata i Destral de Rafael Mullor Grau, que va sonar tot omplint el Calderón amb la seua melodia ja coneguda per gran part del públic. El concert no podia finalitzar sense la interpretació duna peça del recordat Amando Blanquer Ponsoda, i enguany la peça escollida va ser Paco Verdú, una de les seues últimes composicions i en la qual, si parem atenció, podem escoltar motius musicals pareguts a altres composicions seues que no deixen indiferent a qualsevol amant de la música festera.

Per finalitzar, en acabar el programa del concert, va ressonar amb força laclamada i coneguda Uzúl El M'Sélmin, peça de Camilo Pérez Monllor que des de ja fa anys ens acompanya i ens representa, seguida de lHimne de Festa, de Gonzalo Barrachina Sellés, que tot el teatre va interpretar de manera conjunta, fet que provoca que tothom espere amb més ganes larribada de les festes. I daquesta efusiva manera finalitza el que és el 83è concert de Diumenge de Rams. Res més ens queda als músics que donar les gràcies per les col·laboracions com són la del grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta”, però sobretot al nostre càlid públic, que un any més ens ha acompanyat i gràcies a ells, el Teatre Calderón estava ple de vida, il·lusió i bon gust per la música festera.