Demà, 13 de desembre, la banda de La Torre de les Maçanes viurà un concert molt especial: en honor a Santa Cecília, que es convertirà també en l'acomiadament del seu director, Jordi Monllor Oltra.
M.Boyero. Un programa inspirat en la dansa que, més enllà de la seua força musical, es convertirà en l'adéu del seu director, després de huit temporades al capdavant de la formació (2017–2025).
Des de La Primitiva, banda a la qual Jordi pertany com a músic, no podem fer més que sumar-nos a aquest homenatge i convidar-vos a gaudir d’una vetlada que promet ser tan intensa com emotiva.
Serà un concert únic per acomiadar una etapa inesborrable, amb un programa que inclou obres de Shostakovich i Tchaikovsky, amb arranjaments de diversos autors i del mateix Jordi Monllor. Però el moment més esperat serà sens dubte l’estrena absoluta de “La Casa Alta”, un poema simfònic composat per Jordi a partir de temes i motius profundament torruans: música del poble, per al poble, i que quedarà com un llegat emocional i cultural d’aquesta etapa.
Un final artístic perfecte per a un capítol que ha marcat profundament la banda de La Torre.
Per recollir el que Jordi ha significat per a la banda de La Torre, hem parlat amb Paula Espí Verdú, flautista i membre de la formació. Les seues paraules són una finestra sincera i plena de sentiment al que s’ha viscut estes huit temporades. Gràcies a ella, podem esbrinar un poc més la figura de Jordi Monllor com a director.
Paula recorda tres instants que defineixen esta trajectòria conjunta; el Centenari de la Societat, un esdeveniment que van viure plegats al 2019, l'etapa de la pandèmia, quan els assajos es van convertir en refugi emocional i social, i els Gojos de Sant Gregori, interpretats cada 9 de maig sota la seua batuta: una tradició que ja forma part de la seua identitat musical.
Per a ella, Jordi és tècnic, ordenat i perfeccionista, però també “humà i natural”. Dirigeix entenent què vol dir cada obra, quin color necessita i què vol transmetre el compositor. I sí, alguna anècdota també queda per al record —com aquella primera entrada a Busot, amb xiclet i ulleres de sol— que mostra que l’exigència no està renyida amb la naturalitat i el bon humor.
Quan li preguntem què ha aportat, Paula ho té clar: il·lusió. L’impuls de fer les coses ben fetes, de créixer com a músics, de creure que la banda podia afrontar reptes que mai haguera imaginat. Jordi, segons diu, ha cuidat la identitat torruana i ha posat en valor la música de casa i els compositors propis.
També ha deixat ensenyances que transcendeixen la partitura: “Ens ha ensenyat a valorar el que hi ha darrere del paper”, afirma.
Acomiadar-se d’algú que ha sigut un referent durant huit anys mai és fàcil, però Paula parla d’un sentiment equilibrat entre tristor, gratitud i confiança. Gratitud per l’entrega, la paciència, els quilòmetres entre Alcoi i La Torre —fins i tot amb neu—, la convivència i el respecte personal i musical.
Quan li preguntem per la seua manera de ser, Paula resumeix Jordi així: bondat, entrega total i una “ment inquieta”, sempre aprenent i buscant més.
A nivell humà, destaca el bon tracte i l’ambient que ha creat. A nivell cultural, la defensa del repertori propi. I emocionalment, la capacitat d’ensenyar-los a estimar-se com a banda i com a poble.
La frase que més impacta?
“Jordi és un més. Arriben festes del poble i té un llit a qualsevol casa. És així d’estimat.”
I el seu missatge final és, senzillament, preciós:
“Gràcies per ensenyar-nos a estimar-nos, com a músics, com a banda i com a poble. Aquesta és sa casa. Sempre li guardarem un trosset de Pa Beneït.”
Des de La Primitiva sentim orgull i alegria de seguir compartint música, per a nosaltres, com a banda germana i també la seua banda, és un orgull veure fins a quin punt Jordi ha deixat petjada a La Torre. Ens emociona veure’l créixer com a director, compositor i persona, i ens alegra saber que, malgrat tancar una etapa, continua sent un més a La Torre.
Demà serà un dia per a recordar, i ens encantaria que tota la gent que estima la música de banda, ens acompanye a viure’l. El concert serà a la Casa de Cultura de La Torre de les Maçanes, demà dia 13 de desembre a les 19.00 h. Amb els motius del concert de Santa Cecília i l'acomiadament del director, amb l'estrena absoluta: La Casa Alta – poema simfònic de Jordi Monllor Oltra.
Demà no és només un concert: és una història que es tanca i una altra que continua. Us esperem!