A la Música Primitiva Apolo d'Alcoi estem d'enhorabona. Les nostres companyes Nerea Sánchez i Laia Gramaje han finalitzat recentment els estudis de Grau Professional de Música al Conservatori Professional de Música Joan Cantó d'Alcoi, una fita que representa el resultat de molts anys d'esforç, dedicació i estima per la música.
M. Boyero. Des de ben menudes, totes dues han crescut entre assajos, concerts, classes i hores d'estudi, compaginant la seua formació acadèmica amb la seua participació activa a la nostra banda. Després de sis anys tanquen una etapa molt important, però també obrin la porta a nous reptes personals i musicals.
Hem volgut conversar amb elles perquè ens conten com han viscut aquest camí.
Nerea va començar als vuit anys després d'assistir a una jornada de portes obertes del conservatori. Recorda que va quedar fascinada pel món de la música i, especialment, pel so de la flauta travessera. «Em va semblar un instrument preciós i vaig pensar que jo també volia tocar així.» Per a Nerea, haver acabat el grau professional era una meta que durant molts anys semblava molt llunyana. Recorda l'arribada a sisé curs com «un autèntic xoc emocional», després d'anys pensant que aquell moment encara tardaria molt a arribar. Defineix el conservatori com la seua «segona casa», un lloc on ha compartit vivències amb persones que estima i que sempre recordarà. Guarda amb molt d'afecte la seua primera audició d'Elemental, tot i els nervis, recorda la felicitat que va sentir en acabar de tocar, una emoció que assegura que mai oblidarà, encara que també explica que el moment més complicat va arribar a tercer de Professional, quan diverses circumstàncies personals la van fer plantejar-se abandonar els estudis. L'entrada a la banda li va donar una nova motivació i, amb el temps, assegura que està molt agraïda d'haver continuat. Nerea va afrontar el recital de fi de grau amb una barreja de nervis i emoció. Sentia que s'acabava una etapa molt important, però això no li va impedir gaudir de l'última actuació i donar el millor de si mateixa.
Considera que tota la formació rebuda al conservatori ha tingut una repercussió molt positiva en la seua manera de tocar dins de La Primitiva. Destaca, sobretot, la millora tècnica i la possibilitat d'haver conegut diferents maneres d'entendre tant el seu instrument com la música en general. Segons explica, aquestes experiències li han permés treballar amb més criteri, comprendre millor les partitures i afrontar cada repte musical amb una major eficàcia. Encara que, de moment, no es planteja continuar els estudis superiors, reconeix que tampoc tanca la porta a fer-ho en un futur. El que sí té clar és que la música continuarà acompanyant-la sempre, no només per tot el que ha aprés, sinó també per les amistats que li ha regalat i pel vincle tan especial que manté amb la banda, una part fonamental de la seua vida. Per a Nerea, el més important és gaudir de cada etapa del procés. Anima els més joves a valorar tant els moments bons com els més complicats, perquè amb el temps tots ells acaben convertint-se en records molt especials. Per damunt de tot, els recomana no abandonar mai els estudis, ja que, malgrat les dificultats que puguen aparéixer, la recompensa final fa que tot l'esforç haja valgut la pena.
Laia en el seu cas, la música forma part de la seua vida pràcticament des de sempre. Es va iniciar amb només quatre anys a l'Escola de Música d'Apolo, i va triar la flauta perquè la seua tia també la tocava i somiava poder interpretar-la algun dia dins de la banda. Assegura que acabar el grau professional significa tancar una etapa molt bonica, plena d'amistats, records i aprenentatges que l'acompanyaran sempre com a música. Per a Laia, aquests anys també han estat molt enriquidors, encara que destaca que un dels grans reptes ha sigut aprendre a compaginar els estudis musicals amb els de l'institut, una experiència que li ha ensenyat a organitzar-se i a gestionar millor el seu temps. Respecte a algun moment especial, Laia destaca un aprenentatge més general: veure com tots aquells coneixements adquirits al llarg dels anys cobraven sentit damunt de l'escenari i en cada actuació amb altres músics. L'últim examen del curs va ser el moment en què realment va sentir que tot l'esforç havia valgut la pena, «Va ser una barreja d'alleujament i tristesa, però sobretot la sensació de pensar: ja està, ho he aconseguit.»
Laia, per la seua banda, assegura que el conservatori li ha proporcionat una major destresa amb la flauta, però també una capacitat molt més desenvolupada per escoltar la resta de músics. Per a ella, aprendre a integrar-se dins del conjunt i entendre millor el paper de cada instrument és un dels grans aprenentatges que després ha pogut aplicar dins de la banda. Laia també espera continuar gaudint de la música durant molts anys, siguen quins siguen els camins que prenga en el futur, desitja no deixar mai de costat el seu instrument i continuar vinculada a aquest món. A més, està convençuda que tot el que ha aprés tant al conservatori com a la banda l'acompanyarà per sempre, i comparteix un missatge molt semblantal de Nerea; anima als joves a perseverar fins al final dels seus estudis i a aprofitar cada oportunitat d'aprenentatge. Per a ella, la música és molt més que tocar un instrument: és una escola de vida que regala amistats, experiències i uns coneixements que els acompanyaran sempre.
Finalitzar els estudis professionals és el resultat de molts anys de constància, esforç i dedicació. Des de la Música Primitiva Apolo d'Alcoi volem felicitar de tot cor Nerea i Laia. Per a nosaltres és un orgull veure com les nostres músiques continuen creixent tant personalment com musicalment. El seu compromís amb la formació contribueix també al creixement de la nostra banda i és un exemple per a tots els xiquets i xiquetes que hui comencen aquest mateix camí. Estem convençuts que aquest és només el principi de moltes experiències musicals que encara estan per arribar.